LA RIZÈTA
DEL COLERA
Misser Zoan
Ciaro compare, la è putost bruta
gen ci 'l colèra — ce bat a l' us,
per spetolarla — 'se 'g la vuel tuta,
percé ci 'l ciapa — l è ponf gió 'l bus.
Misser Tomàs
E ben ! Pasienza ! La nossa vita
Dio ne l' à data — per farne trar,
ci per durezza — ci per la sggita
un a la bòta — busogna nar...
Misser Zoan
Gias ben bel dir ti ciaro compare,
lo sà ància 'l dugo busogn morir!
Ma l' è 'n tel narsen — ce sta l' afare,
en tel trar fuera l'ultim sospir
Io ciance 'l diavol— gió 'n le budele
el vuel ce s' urlia dal pu gran mal,
ìo, ciance trema — le tavernele,
e ce i sgiaretoi fa ultim bal.
L’è alora, alora ce i sudorini
i vegn giò fredi e i 'nglacia 'l cuer,
ciazzo ! se i trema - sti mosciardini
con tant ed lengia ce i picia fuer.
El tuel i gioni e i senegidi,
i vecli, i forti e d' ogni mus.
Demò a pensarge — em vegn fastidi -
la ciegiarela la è cì sul bus.
Misser Tomàs
Oh! ce martufo, ce marciantoni,
aver en corpo sì gran spavent!
Voruèi ben dirte: ses del demoni,
o press a puec, veh — ce 'g sest arent,
se da tanti ani ce mi 't cognossi,
no 't podéss creder — per en bon om,
ce giàs cosienza, ce sess dei nossi,
ce às tratà semper — da gialantòm.
Ma pur vuei dirte ce sti tremori,
ce sti spaventi i te fa mal;
percé 'l spavent — fa 'l coricori
e 'l cori cori el 's fa mortal.
E tanti tanti, crédemel pura,
no l' è 'l colera — ce i fa morir!
ma l' è cel spigol — la gran paura,
ce i già 'n le vene — e i cogn sbertir.
Misser Zoan
Sermona pur ti, ciaro compare,
le tuei parole le è trate al vent,
mi 'm par de véder — za per tut bare,
e i omni morti a zent a zent.
E po' se vardi - per tut sti siori,
e boni e tristi - i sta tremant,
e sti 'nfermieri - e sti dotori
« l'è 'n mal ce 's ciapa » i va zigiant.
Misser Tomàs
Ma ce pòer Dugo !
« L'è 'n mal ce
's ciapa »
la zent asperta — no l' à mai dit.
L' è 'd cei dotori ma dala clapa
Ce mili ‘nsema no i val ‘n sggit.
Ma crederuestus ce sti dotori
Ce sti infermieri,' se l credess cel,
per ben del pross’em .-.per cater bori,
i fuss sì mati - _ de risciar ‘la .pel?
L’è tut fandogne - come i ciasoti,
ce i n’ha ’n'plantadi - per sfumentar!
l’è tut paure - de sti ciapoti
ce i cret coi fumi - podérs salvar.
L’è tut pazzie - l’è bufonade
ce ‘n ziel, ne ’n tera, _no le puel star:
de prepotenza su - per le strade,
sti peori mostri -voler fermar;
volér far creder ce coi bastoni,
ce cole guardie se ’l tegnia ’ndr‘é!
E no vues dir mò - ce l’è bufoni
e ce i è mati - ci ’g presta fé?
Vedras, compare -da la so ora
se ’l sior colera no ’l vegnìrà,
e come ’n fulmen - tut ciant sot sora,
ciàsoti e guardie no ’l baterà!
Misser Zoan
Sì, ti compare - giaràst reson
e za ’m la parlest - da zizeron,
ma ’m senti ’l stomec - tant engropà
dala paura - ce ’m sta zo ’l flà!
No pues dormir - no pues magnar
mi no fon auter ce sanglotar
e s’ài da dirte la verità
mi d’ darla a giambe – ài destinà.
Misser Tomàs
Se vuest far giambe – no sai ce dir:
ma forsi dopo te puest pentir;
ti gias fameia e ‘t costa ciar
sto far da cingeni – sto plindenar.
Dio pur no ‘l fagia – ma sto malan,
se ‘l fes la ronda – ogni aoter an
poràs mo’ semper - farla da grant
e arast i bori - da far sto tant?
Percé n’ ài viste dal trentasei
fameie ’ntrege - nar fuer d'ei pei,
spender e spander a plata man
e dopo nude, strussiar tut ’l’an,
E po’ l’an drege - al ciarantòt,
ance ’l tornava - aver pu ’ngot
e, pur spaventi - dover star ci
e l’è stà i primi - ce l’à sbertì.
Dà fé - compare - a sto cojon,
no stà a sgrassarte - stà ci ’n planton,
coi tuei de ciasa - sul to foglar
e i sciampia i siori - se i vuel sciampar.
E se ’l colèra te fess tremar,
sènti ’l rimièdi - ce ’t puel salvar,
l’è na rizeta - dei nossi di
e l’esperienza la ’nsegna aossì:
«Abi zudìzi - vivi lizér,
no aver paura - bevi ’n bizér;
no far strapazi - no sfadigiar!
E po’ ’l colera no ’t puel mazar.
Ma scòuta pura - se ses notà
su la so lista - busogn nar là;
percé no ’l conta - stòrzer el mus
sora i decreti del nos Paus.
E po’ compare - già ’l saverast
el pér el croda - ance l’è giast
e con en sofel ed cel Susora
el mondo ’l và - a la malora
Per tant ce tràgien, de man e pei
noi saren semper - i so famei
e cian ce ’l cigia: - oòh nid cià,
no g’ è monade, busogn nar là.
|